Jo era molt petit quan em van adoptar, tenia pocs mesos però decisius, ara mateix no recordo quants exactament. El dia que vaig conèixer a la meva família estava espantat, el meu pare m’agafà i jo vaig plorar a bots i barrals ja que mai havia vist a un home amb barba, sempre estava rodejat de dones en aquell centre anomenat “FANA”. Quan tornavem de Colòmbia amb avió, pel que tinc entès, em van tancar a un bressol, però es veu que no hi estava a gust, per tant el vaig desmuntar tot sol i gatejava per l’avió sencer donant voltes tot feliç.

 

Quan ja vaig créixer una mica vaig començar a anar a l’escola, com a normal nen infant que era, no hi volia anar pas però agraeixo haver anat ja que vaig fer molt bons amics on algún encara hi és present a la meva vida, també força agraït per els professors i la seva paciència. Destaco que sempre que passo per davant d’un forn de pa o sento la seva olor em recorda a la primària ja que en el passat el forn de pa i l’escola estaven a tocar i sempre feia aquesta aroma que tots coneixem, també dir que sempre compràvem a la Rosario, una botiga de llaminadures també al costat, on era un negoci familiar on es passava de mares a filles, allí ens coneixíem tots i era molt agradable comprar-hi.

A les festes de nadal era un nen molt feliç, durant les festes tenia el cor il·luminat ja que, creia amb tot el que em deien, veia llums i moltes llums i em sentia a gust en un ambient de molta felicitat, encara que fos forçada. Durant les vacances de nadal sempre havia d’anar a la cabalgata dels reis, si no hi anava era pecat! Anava a la cabalgata amb els meus amics i les seves famílies, després tornarem a casa d'alguna d’elles i allí trobarem tots els regals, regals per cada un, i jo ingenu em creia que era acte dels reis mags, cada any canviàvem de casa per fer-ho encara més dramàtic. A l’hora de demanar o d’escriure la carta als reis sempre volia com a mínim una joguina i unes sabates. El Caga Tió només vaig fer-lo dues vegades, ja que feiem Pare Noel i Reis i per als meus pares tampoc era bo ja que requereix un cert treball i diners. De les activitats que més practicava al nadal era la de baixar amb ma germana fins a la feina de ma mare, que treballava per el barri gòtic, i un cop junts anàvem a menjar xurros amb xocolata i després anàvem a veure el pessebre de barcelona, era una costum nostra, una costum que m’encantava i em segueix encantant, actualment també ho realitzem.

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

​
 

Amb els meus amics jugàvem molt amb joguines més concretament amb els populars gogos, beyblades i fins i tot baldufes de fusta, a part d’aquests elements amb una pilota de plàstic o una pedra ja ens comformàvem, per que mentir.

Un dia normal i corrent vaig fer una escena molt gran a l’escola, concretament es deia Escola Poeta Foix, no tenia ganes de fer classe i vaig decidir amagar-me, tots els professors buscant-me i cridant el meu nom desesparats durant unes dues hores fins que em van trobar a sota un tobogan, allí em van donar una bronca força intensa i ben merescuda i des d’aquell dia em tenien més vigilat que als altres o aquesta va ser la impressió que vaig tenir.

 

Més endavant va tocar la secundària, mare meva! quina època més complerta i més intensa. Durant la secundària van haver-hi tota mena de sentiments, drames amb els estudis i d’amistats trencades, diria que és on més he après sobre les persones i com és la mentalitat d’elles, un munt de diversitat i amb diverses idees, punts de visió, etc.

Aconseguia felicitat al anar superant cada prova que se'm plantaba al davant, com examens, treballs, discussions, i tristesa i ràbia per pèrdues més notaries i males companyies que no em beneficiaven gairé bondat.

Per ressaltar aquesta gran ètapa destaco que l’antepenúltim dia de classes abans de vacances d’estiu com no es feia classe normal i miràvem pelis i fèiem jocs per socialitzar, vam decidir escapar-nos. Al meu antic col·legi hi ha una porta al darrera del pati, vam decidir saltar-la i això que l’havies d’escalar, osigui una portassa d’uns 4 metres, vaig decidir ser el primer (mala opció) un cop a dalt de tot, de sobte sento un avís desde l’altra banda “Eii es pot saber que estas fent?” de sobte em giro i era un vianant, un cop vam sortir tots, on jo em vaig marcar la caiguda del segle... i que ningú va venir a ajudar-me per cert, ens van venir a buscar però no ens trobaren i ens van posar un parte (sanció) a cada un de nosaltres, concretament erem un total de sis joves fent el gamberro. Com era dels últims dies del curs i a sobre fi de l’eso per a nosaltres ens era bastant indiferentl i per tant la bronca va ser força lleu.

Un record que em ve a la ment quan penso amb la secundària, són les classes de música, tocant la guitarra amb els meus amics i passant molt bona estona buscant melodies i rialles amb el professor. Aquest professor es feia dir “Senyor Olivella”, i deixant a part aquest detall, al principi podries tenir una impressió d’un professor molt recte i responsable però la veritat és que era força alegre i bromista, les seves classes eren força agradables i divertides.

Podria dir-ne mil anècdotes més i és que va ser una época plena de records i experiències que sempre guardaré internament, sempre que passo per davant del meu antic institut intento saludar als del meu curs, que fan batxillerat com jo, també em trobo amb algun professor que s’recorda de mi, molts diuen que he canviat molt, però jo no ho crec pas, segueixo sent un noi força difícil d’entendre.
 

Durant la secundària vaig descobrir de tot, podríem dir que contenia algunes influències que es veuen reflectides a l’actualitat, sobre tot musicalment, vaig descobrir un estil de música que em va impactar i que avui en dia el tinc molt present, vindria a ser el rap/hiphop ja sigui en español català o anglès i també l’art, l’art plàstic en general, o com a mínim una mica més de formació.

No nego que em sàpiga algunes cançons que em recorden a aquesta etapa d’institut, nombro algunes com: “No sé què em passa” de Herida Abierta, “Stolen Dance” de Milky Chance, “Cac Blac” de Pawn Gvng, un grup de pop/rock anomenat  i per últim a l’artista Joey Badass.

 

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

​

​

 

 

 

 

 

 

​
 

Durant aquests quatre anys les noves tecnologies van aparèixer a la meva vida amb un movil que en aquells temps era força bo pero si te’l mires ara, sembla una roca, també van entrar les consoles com la wii i nintendo i més endavant a 3r de l’eso a casa va arribar la play, concretament la play 3 i allò va ser un regal anti-estudi podríem dir, vaig perdre molt temps i diria que també va influir amb la miopia de la meva vista que poc a poc augmentaba. Un dels jocs que més temps li vaig dedicar a la meva vida va ser l’Assasins Creed 3, una bogeria de joc amb una trama enganxant i molt treballada, concretament la trama principal del joc es dóna durant la revolució Americana. Personalment penso que és el millor de tota la franquicia, en segon lloc vindria a ser Assassins Creed 4 Black Flag, aquest de una temàtica totalment diferent, concretament de pirates i els seus desitjos.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

La veritat és que no he sigut mai molt fanatic als videojocs però vaig tenir una època que si, no per el fet de jugar sinó perquè tots els meus amics teníen una play i sempre parlaven entre ells i jo em sentía exclòs, per tant podriem dir que va ser una addicció forçada. Mentres el temps pasaba, aquesta obsessió va anar disminuint,  va entrar l’skate i el graffiti, gràcies a aquestes dos activitats vaig començar a sortir més de casa a socialitzar-me i conèixer nova gent. Abans feia scooter o sigui patinet de dues rodes però vaig descobrir l’skate i vaig veure que era molt millor, més difícil i per tant un repte, sempre m’han agradat els reptes i si hi ha habilitat física pel mig millor, no és per tirar-me roses a mi mateix però jo diria que no se’m donava gens malament.

El graffiti va aparèixer l’estiu del 2018, a la meva antiga escola m’assentava amb un company que estava tot el dia firmant la taula amb un nom artístic, concretament chuk, la seva firma i professionalitat en realitzar-la van fer captar la meva atenció i voluntàriament (no com en el cas de la play) vaig voler crear la meva pròpia. A partir d’aquell moment vaig informarme, a veure vídeos i assabentar-me que tot forma part d’aquest mon anomenat Graffiti,  vaig tornar-me un fanatic on dibuixava i dibuixava, més del que ja ho feia. Més endavant vaig provar les llaunes de pintura a pressió i em va agradar tant fins a arribar a tal punt de convertir-se en la meva afició o hobby principal, fins al dia d’avui… Considero que l’skate i el graffiti son unes activitats que ajudaven i m’ajuden a quedarme descansat, deixant a part els problemes fossin quins fossin i gaudir-ne durant una bona estona, també afegeixo que aquestes dues activitats també van molt relacionades amb el hip hop.

 

Un record que tinc fent skate es el cop que vaig quedar per primer cop amb un amic de feia molt de temps, concretament desde la primaria i com ens seguíem en xarxes socials i teníem els mateixos gustos vam decidir patinar junts, vam anar concretament a l’espai de CCCB, darrera de el MACBA, aquell lloc es força conegut per que està a petar de skaters, i durant un  bon temps sempre ho ha sigut. Un cop alla no volia donar una imatge de ser dolent amb el patinet i vaig voler fer un truc força difícil, un truc que mai havia realitzat abans i va ser molt mala op. Mentres estava realitzant vaig caure de boca xocant contra el terra, em vaig trencar alguna dent i em vaig tallar els llavis ja que en aquell moment portava brackets, diria que de les caigudes que més mal m’he fet. Des de llavors vaig decidir anar amb més compte però sense por ja que has de caure per aprendre.
 

Fara ara uns 2 anys que vaig acabar l'eso, ara mateix estic fent batxillerat, ja he passat el primer curs i ara s'està decidint si tinc possibilitats de passar segon. La veritat és que m'ha anat de perles canviar d'aires i companyies, he pogut conèixer nova gent i es podria dir que he pogut obrir una mica més els ulls davant  aquesta vida que estic recorrent, he deixat amics enrere i algunes costums i jo com a noi que s’aferra a aquelles coses on està més a gust es un gran canvi.